Ildefons Cerdà
Va néixer a mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família tenia des del segle XIV, a Centelles (la Plana de Vic).
Fou enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític, milicià... home polifacètic que serà recordat per la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, reforma coneguda com a Pla Cerdà, que donarà com a resultat l'actual barri de l'Eixample. Fou un del fundadors de l'urbanisme modern.
Al llarg de la primera meitat del sXIX, la industrialització havia originat una gran necessitat de mà d’obra a Barcelona. La ciutat es va convertir en un recinte atapeït on la qualitat de vida era tan degradant que provocava constants revoltes.
La densitat va arribar als 890 habitants/hectàrea, quasi el triple que la de ciutats com París o Madrid i deu vegades la de Londres.
Els carrers tenien una amplada mitjana de 4m i les edificacions sovint estaven tan pròximes que es podia passar directament del terrat d’un edifici a un altre. Per guanyar espai s’alçaven nous pisos sobre habitatges ja en males condicions i habitacles entre edificis a banda i banda del carrer a manera de pont.
La salubritat i la higiene eren pràcticament inexistents.
La ciutat es trobava envoltada d’una muralla fora de la qual, per raons militars, hi havia la prohibició d’edificar.
Cerdà havia aixecat un plànol topogràfic del Pla de Barcelona i va aprofitar-lo per redactar al 1855 un avantprojecte d’eixample de la ciutat. Aquest avantprojecte mostrava ja les línies generals del que seria el “Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona” (1859) fet per encàrrec directe del Ministerio de Fomento.
La ciutat planificada per Cerdà era descentralitzada, sense diferència entre centre i perifèria; oberta, amb carrers amples, illes obertes, jardins, edificació baixa i igualitària, sense classes socials separades. Cerdà volia donar prioritat al contingut (les persones) per sobre del continent (els carrers, edificis...).
L'eixample està situada entre l'Avinguda Diagonal i Gran Via. Entre el nostre grup hem pogut trobar el perímetre i l'área aproximada que te aquest trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Gran via.
· Perímetre: 3.800 metres
· Àrea: 812.000 m2.
El nom de la fàbrica de rajoles d'esplugues s'anomena Pujol i Bausis, va ser fundada l'any 1858 per dos socis francesos anomenats Màrius Jourdan i Juan Terrada.
Uns anys desprès la fabrica va passar a mans de Jaume Pujol i Bausis, d'aquí el seu nom... Cap als anys 1940, la fabrica entra en crisi, i no es fins l'any 1984 que la fabrica va tancar definitivament amb el nom de “Industrial Ceràmica Vallvé S.A.”
Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda… , mantenir les seves obres arquitectòniques d’elements ceràmics elaborats a la fàbrica d’Esplugues.
TIPUS DE RAJOLA:
Model de rajola aplicada al Institut Pere Mata de Reus, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projecte del dibuixant i mosaïcista Lluís Brú, 1910. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 1996.
Model de maó aplicada al Parc Güell de Barcelona , obra de l' arquitecte Antoni Gaudí. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 1997 .
Model de maó aplicada a Can Casanovas d'Esplugues, obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà , a la casa de les Punxes i Palau Macaya de Barcelona , obres de l' arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Projecte de l'arquitecte Antoni M. Gallissà , 1901. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 1998 .
Model de rajola aplicada a la casa Lleó Morera de Barcelona, casa Navàs i Institut Pere Mata de Reus, obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projecte del dibuixant i mosaïcista Lluís Brú. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 1999.
Model de maó aplicada a la casa Lleó Morera de Barcelona , obra de l' arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projecte del dibuixant i mosaïcista Lluís Brú. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 2000 .
Model de maó aplicada a la casa Coll i Regàs de Mataró i Casa Puig i Cadafalch d'Argentona , obres i projecte de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 2001 .
Model de rajola aplicada al Palau Güell de Barcelona, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 2002.
Model de rajola aplicada al carrer Rosselló 213 de Barcelona. Projecte de l’artista, pintor i decorador Adrià Gual, 1915. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 2003.
Model de maó aplicada a la casa Lleó Morera de Barcelona, Casa Navàs i l'Institut Pere Mata de Reus , obres de l' arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Projecte del dibuixant i mosaïcista Lluís Brú. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 2005 .
Model de maó aplicada a la casa Barbey de la Garriga , obra de l' arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 2006.
Model de rajola aplicada a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, al pavelló de la Mercé, obra de l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 2007.
Model de maó aplicada a una antiga lleteria al carrer Bonavista 40 de Sant Just Desvern. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 2009.
Model de maó aplicada al balneari Broquetas de Caldes de Montbui , probablement segons idea de Joan Baptista Alós. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis, 2011 .
Model de maó aplicada localitzada en un dels murs enrajolats de La Rajoleta ia la cuina de l'actual Espai Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat ; al carrer Sant Pau 4 de Barcelona ia les cases de Parellada , al carrer Montserrat 18-24 de Martorell. Col·lecció de rajoles Pujol i Bausis , 2013 .
MODERNISME ARQUITECTÒNIC:
* -Inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
* -Ús De la línia corba i l'asimetria; tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració.
* -Tendència A l'estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista. Ús d'imatges femenines en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes (drapejat). Actitud tendent a la sensualitat ia la complaença dels sentits, arribant fins l'erotisme en alguns casos.
* -Llibertat En l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures, com per exemple l'ús d'estampes japoneses.
* -Aplicació Envoltant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'element a decorar. L'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'element que decora.
Arquitectes importants:
Els arquitectes més importants en aquest estil van ser :
-Lluís Domènech i Montaner:
-Antoni Gaudí:
