El Fossar de les Moreres
A més de la meitat del camí arribem al Fossar de les Moreres, un lloc que ha marcat molt en aquest indret de Barcelona. És una plaça memorial adjuntada a la Basílica de Santa Maria del Mar. Fou construïda a sobre de la fossa comú durant el setge del 1714.
Podem llegir la següent inscripció, text de Serafí Pitarra:
Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostre sbanderes serà l'urna de l'honor.
El peveter que hi ha a la plaça es va innagurar el 9 de març de
1999. Hem preguntat als veïns i comerciants de la zona. La majoria
han respòs que troben aquest espai crucial per la hsitòria de
Barcelona i que té un significat molt especial, però d'altres ens
han rebutjat la conversa.
Parem al número 23 a la Casa de la Torre Triforada i, després, al
Palau Dalmases (20). Aquest Palau acull l'entitat Flamenco Barroc que
ofereix diferents espectacles musicals de flamenc i òpera a tots les
públics. Aquest bonic espai testimonia la vida artística, política
i cultural de Catalunya.
Seguim avançant fins el 15: Palau Berenguer d'Aguilar. Hi hem entrat
i la dreta hem pogut observar unes tines romanes que es feien servir per preparar el bany per a tenyir, especialment el blau d’indi. Blau de tina.
Ens topem amb el número 12, a la col·lecció Rocamora del Museu
Tèxtil i d'Indumentària, antigament Palau del Marqués de Llió.
Aquí podem observar un munt de gent circulant, en un carrer dedicat
a l'art. Ens ha cridat molt l'atenció l'interior de les sales i les
diferents persones que hi entraven, juntament amb la gran varietat
cultural que s'amuntegava en les saletes.
Passem pel carrer dels Assaonadors, que eren els qui tenien com a
ofici assaonar la pell dels animals, o sigui realitzar-ne els acabats
de la pell i el cuir.
Ara durant una llarga estona hem pogut passejar pels bonics carrers
d'aquesta ciutat, fotografiant els petits detalls i gaudint d'aquesta
ruta amb les companyes de grup i d'un bon dia.
Arribem al Palau de la Música, on fem una fotografia de la façana
amb una perspectiva diferent.
El Palau de la Música Catalana té com a estil el Modernisme. Fou
dissenyada per l'arquitecte Lluís Domènec i Montaner. Es va
construir entre els anys 1905 i 1908.
La façana realitzada per Domènech i Montaner sorprèn per la seva construcció, que es va realitzar com si anés a la vista, malgrat que estava completament cega per la posició en tot el seu frontal de l'església de Sant Francesc de Paula. Per aconseguir l'entrada de llum a través dels finestrals d'aquesta façana, l'arquitecte va construir un pati d'uns tres metres d'amplada que feia de límit amb l'església. Ens ha sorprès molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada