Del Palau de Lloctinent a Sant Maria del Mar

Un llocitnent és una persona que és segon prop d'un cap, d'un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d'absència d'aquest. 

Un loctinent reial (o general) HIST A l'edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d'absència o el representava en un dels estats patrimonials. La plaça del Rei de Barcelona és dominada pel Palau Reial Major, l'edifici que veiem aixecant-se al fons, amb la torre-mirador del rei Martí a un costat. Residència dels comptes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, la història de l'edifici es remunta a la Barcelona del segle XI, per bé que l'aspecte actual pertany a les remodelacions fetes durant el segle XIII. El gòtic és per tant l'estil predominant, tot i que a la base de l'edifici s'hi troben restes visigòtiques i romàniques. Al seu interior, el Saló del Tinell, organitzat en un seguit d'arcs de mig punt, constitueix la sala més emblemàtica i bella del Palau Reial Major. A una banda d'aquest edifici, i enfilada sobre l'antiga muralla romana de Barcelona, hi veiem la capella reial de Santa Àgata, del segle XIV, l'interior de la qual amaga el valuósretaule del Contestable, de Jaume Huguet. L'edifici que queda davant és el Palau del Lloctinent, del segle XVI, que presenta un preciós pati renaixentista i que actualment és seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Tancant la plaça del Rei hi veiem l'antiga Casa Clariana-Padellàs, seu del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona que ens permet la visita, entre d'altres, de les restes arqueològiques de la Barcelona romana. Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.  Des de 1979 els seus responsables polítics són escollits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. En l'actualitat la seva alcaldessa és Ada Colau i Ballano que és al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat per la coalició de Barcelona en Comú. Colau va substituir Xavier Trias a començaments de juny de 2015, esdevenint la primera dona a obtenir l'alcaldia de la ciutat. L'Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, just al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. La façana del Palau de la Generalitat que dóna a la plaça de Sant Jaume va ser realitzada per Pere Blai entre 1597 i 1619. En aquella època la plaça no era sinó un estret carrer que obligava a una contemplació de l'edifici necessàriament obliqua. Això va condicionar sens dubte la composició de la façana, evitant els relleus i les ombres i fa que, un cop urbanitzada la plaça, es vegi potser en excés nua i plana. Amb tot, és l'obra més important de l'arquitectura renaixentista d'influència italiana que hi ha a Barcelona.  Des del balcó d’aquest  Palau s’ ha proclamat dues vegades la independència de Catalunya. L’ any 1931 Francesc Macià, quan el rei Alfons XIII abandona Espanya  proclama la República Catalana i  més endavant –com hem vist- Lluís Companys proclama la República Federal. El dia que nosaltes ven anar hi havia una bandera en honor a Olrlando, per l'atemptat a una discoteca gay.